Resultats de la cerca frase exacta: 35
Diccionari de la llengua catalana
|
1.
imposar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Posar sobre, especialment en litúrgia. imposar les mans Consagrar o beneir algú en certes cerimònies. Li va imposar les mans sobre el cap. Posar, fer suportar, a algú (una càrrega, una obligació, un deure, una pena, etc.). Els deures que el càrrec li imposa [...]
imposar
|
|
2.
reimposar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Imposar de nou. [...]
|
|
3.
multa
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Pena pecuniària. Infligir, imposar, posar, una multa. Caure en multa. Pagar la multa. multa arbitrària Multa deixada a la decisió del jutge. [...]
|
|
4.
penitenciar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Imposar penitència (a algú). [...]
|
|
5.
multar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Imposar una multa (a algú). [...]
|
|
6.
injunció
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció d'imposar peremptòriament una cosa a fer. [...]
|
|
7.
moixoni
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Expressió usada per a imposar silenci. fer moixoni Callar 1 1. [...]
|
|
8.
condecorar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Donar o imposar una condecoració (a algú). Condecorar un heroi. Condecorar amb la creu del mèrit militar. [...]
|
|
9.
gravar 2
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Carregar amb un impost. Han gravat els propietaris amb un nou impost. Imposar un gravamen (sobre una finca). [...]
|
|
10.
punir
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Imposar una pena (a algú) per fer-li expiar una falta. Punir un criminal. Fer expiar (una falta). Punir un delicte. [...]
|
imposar
1 1 v. tr. [LC] Posar sobre, especialment en litúrgia.
1 2 [RE] imposar les mans Consagrar o beneir algú en certes cerimònies. Li va imposar les mans sobre el cap.
2 v. tr. [AD] [LC] Posar, fer suportar, a algú (una càrrega, una obligació, un deure, una pena, etc.). Els deures que el càrrec li imposa. Imposar una pena, una penitència, una obligació. Imposar algú la seva voluntat als altres. Imposar unes condicions molt dures als vençuts. Imposar silenci a la multitud. Imposar un tribut, un impost. S'ha imposat un règim estricte.
3 1 v. intr. [LC] Infondre respecte, temor, admiració. És un home que imposa per la seva força.
3 2 v. intr. pron. [LC] Cal un mestre que sàpiga imposar-se.
3 3 v. intr. pron. [LC] Prevaler 1. S'imposa per la seva intel·ligència.
4 v. tr. [LC] Allevar.
5 v. tr. [LC] Instruir en una cosa. El vaig imposar en gramàtica.
6 v. tr. [AF] [LC] Col·locar en l'ordre adequat (les pàgines i els blancs) en la platina d'una màquina tipogràfica.
7 v. tr. [ECT] [LC] Posar (diners) a rèdit o en dipòsit.